VILANOVA 3-1 BELLAVISTA

Aquest cap de setmana passat, ens retrobàvem amb un rival a batre per deixar-lo enrere a la classificació, el Bellavista venia de fer grans resultats i molt alt de moral, i el teníem empatat a punts a la classificació.

El partit novament comença amb poca agressivitat local i poca ambició, és una lliçó que encara no hem acabat d’aprendre, sortir a per totes des de el primer minut. El Bellavista dominaria la primera part, amb un gol d’una passada en profunditat que desbancaria tota la defensa, i deixaria, el davanter sol contra el porter. Els visitants arribarien amb perill durant tota la primera meitat sense ocasions de gol, i nosaltres no jugàvem com sabem per tal d’arribar a la porteria.

Ja a la segona meitat i després d’una petita esbroncada tècnica als vestuaris, els nanos sortirien a totes, es va viure la millor part jugada en tota aquesta temporada, de gran possessió, sense opcions perquè el rival arribés a porteria, amb gran esforç físic, tot i la seva superioritat d’alçada i força, i amb una qualitat de joc exuberant. Els canvis van donar una frescor i ambició que van fer per primer cop en aquest any, que juguéssim realment un conjunt, 11 en el camp, ni 1, ni 2, ni 8, sinó que érem un equip, una pinya i uns grup d’amics jugant a futbol més que 11 jugadors que només busquen un partit guanyat.

Tot i el gran joc, no va ser fins el 20 de la segona part que marcaríem de jugada de córner i la jugada d’atac següent, novament de córner marcaríem el segon, ja quasi bé al últim minut mataríem el partit.

Per últim, dir que, si poséssim l’ambició i intensitat jugada en la segona part d’aquest partit, aquest equip podria fer grans feines en el que queda d’aquesta temporada.